Els diftongs i el hiat

Els diftongs

El nucli de la síl·laba és la vocal. Quan en una síl·laba hi trobem dues vocals juntes que es pronuncien en una mateixa emissió de veu es produeix el diftong.

La paraula remei té dues síl·labes (re-mei), perquè les vocals ei s’ajunten en una mateixa síl·laba.

Segons la posició que ocupin la i i la u, podem distingir dos tipus de diftongs: els decreixents i els creixents:

Diftongs decreixents

a, e, i, o, u + u
au, eu, ou, iu, uu

a, e, o, u + i
ai, ei, oi, ui

Exemples:dau, neu, riu, ou, duumai, rei, noi, buit

Diftongs creixents

g + u + vocal
gua, güe, güi, guo

q + u + vocal
qua, qüe, qüi, quo
i o u intervocàliques

Exemples: llengua, aigües, lingüista, quatre, qüestió, hiena, feia, cauen

El hiat

El hiat és un procediment contrari al diftong. Es produeix quan hi ha dues vocals juntes que pertanyen a síl·labes diferents.

En les paraules piano, diable, viatge, les dues vocals que hi ha juntes no formen diftong.

Fem la separació sil·làbica: pi-a-no, di-a-ble i vi-at-ge tenen tres síl·labes i u-su-a-ri en té quatre. Aneu amb compte! No confongueu hiats amb diftongs. Per influències del castellà, sovint articulem aquests grups vocàlics en una sola emissió de veu (diem pia-no)