Col·loqui amb Maria Barbal el proper 19 de setembre a Solsona

L’Associació de Dones del Solsonès ha creat un grup de lectura en el qual es llegiran i comentaran diferents obres de la literatura catalana i universal. La primera lectura és País Íntim de l’escriptora Maria Barbal.
El proper 19 de setembre Maria Barbal parlarà d’aquesta novel·la a Solsona convidada pel grup de lectura de l’Associació de Dones.

Els diftongs i el hiat

Els diftongs

El nucli de la síl·laba és la vocal. Quan en una síl·laba hi trobem dues vocals juntes que es pronuncien en una mateixa emissió de veu es produeix el diftong.

La paraula remei té dues síl·labes (re-mei), perquè les vocals ei s’ajunten en una mateixa síl·laba.

Segons la posició que ocupin la i i la u, podem distingir dos tipus de diftongs: els decreixents i els creixents:

Diftongs decreixents

a, e, i, o, u + u
au, eu, ou, iu, uu

a, e, o, u + i
ai, ei, oi, ui

Exemples:dau, neu, riu, ou, duumai, rei, noi, buit

Diftongs creixents

g + u + vocal
gua, güe, güi, guo

q + u + vocal
qua, qüe, qüi, quo
i o u intervocàliques

Exemples: llengua, aigües, lingüista, quatre, qüestió, hiena, feia, cauen

El hiat

El hiat és un procediment contrari al diftong. Es produeix quan hi ha dues vocals juntes que pertanyen a síl·labes diferents.

En les paraules piano, diable, viatge, les dues vocals que hi ha juntes no formen diftong.

Fem la separació sil·làbica: pi-a-no, di-a-ble i vi-at-ge tenen tres síl·labes i u-su-a-ri en té quatre. Aneu amb compte! No confongueu hiats amb diftongs. Per influències del castellà, sovint articulem aquests grups vocàlics en una sola emissió de veu (diem pia-no)

Dígrafs

Per aplicar correctament les regles de la separació sil·làbica d'una paraula, hem de tenir prsent que hi ha dígrafs que se separen i d'altres que no.

Dígrafs que se separen:

rr (car-ro); ss (tas-sa); l·l (pel-lí-cu-la); tj (plat-ja); tg (fet-ge); sc (as-cen-sor); tx (cot-xe); ix (rei-xa)


Dígrafs que no se separen:

ll (pa-lla); ny (ba-nye-ra); gu (for-mi-gues); qu (quin-qué); ig (maig)

La m i la n

La m i la n són dos sons nasals (l'aire surt, a més de per la boca, pel nas) que, a vegades, es poden confondre davant d'algunes consonants. En paraules com camperol, embrutar, canviar, enfilar, etc., el so de m i n és molt semblant. Per saber quan s'ha d'escriure m o n, convé recordar la regla següent:

Escriurem m:
Davant de b, p, m, f: ombra, rambla, també, embolicar, acompanyar, campió, pàmpol, omplir, empenta, amputar, immens, immoral, emmalaltir, commutar, gamma, amfiteatre, amfibi, àmfora, càmfora, èmfasi, nimfa, samfaina, simfonia, xamfrà.
Excepcions: enmig, tanmateix, benparlat, granment.

Escriurem n:
Davant les consonants que no siguin b, p, m o davant de f quan porta els prefixos con-, en-, in-: canvi, convenient, invent, enveja, confegir, confessar, enfilar, desenfilar, infinit, inflor, desinflar.
Excepcions: tramvia, circumstància, premsa, impremta, somriure, circumvalació.
En el grup mp, la p no es pronuncia: comptable, eempció, redemptor, símptoma, assumpte, temptació, atemptar, presumpció, prompte, comptar.
Atenció, comptar pot donar peu a errades d'interpretació: comte, conte, compte.
Diferències:
Comte: títol nobiliari. El femení és Comtessa.
Conte: narració curta. Contar un conte.
Compte: acció de comptar, és a dir, de determinar el nombre d'alguna cosa.

Mester d'amor

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.



De qui és el poema?
De quin tipus d'amor tracta: de l'amor idealitzat o de l'amor físic?
Què creus que signifiquen els dos últims versos del poema?
A quin tòpic literari es refereixen?

Digues que m'estimes...

Comenta la següent frase del llibre Digues que m'estimes encara que sigui mentida:

"Cal una mica de mentida per imaginar-nos que perseguim una mica de veritat."

Síl·labes i accents

Mini repàs de la classe d’avui.

Hi ha dos tipus de síl·labes:

- Síl·laba tònica: És la síl·laba de la paraula que es pronuncia amb més intensitat de veu, amb més força.
- Síl·laba àtona: És la síl·laba que es pronuncia amb menys intensitat de veu.

En les paraules següents la síl·laba tònica és en negreta: viatge, separació, interessant.

Segons la posició de la síl·laba tònica, és a dir, segons on recaigui el cop fort de veu, podem classificar les paraules en aquests grups:

Agudes. La síl·laba tònica és l’última: París, cargol
Planes. La síl·laba tònica és la penúltima: llibre, fàcil, èxit.
Esdrúixoles. La síl·laba tònica és l’antepenúltima: àlgebra, tònica, màquina

Regles d’accentuació:

Accentuarem totes les paraules agudes acabades en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in.
Accentuarem totes les paraules planes que NO acabin en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in.
Accentuarem totes les esdrúixoles.

Diga'm que m'estimes encara que sigui mentida

"L'única droga que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l'únic efluvi etílic que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l'únic amor que no fa fàstic és la bona literatura. Plaers solitaris, vicis compartits. El lector/lectora posseeix les paraules i desafia la finitud, accepta la sordidesa i la bellesa perquè tot és u i, sobretot, recorda perquè abans algú ha recordat. Si hi ha un acte d'amor, aquest és la memòria [...]. Cal recordar, cal evocar, no hi ha art més temporal que la literatura. Podem emmalaltir amb el record però potser, al final del llarg i lent procés de l'escriptura, descobrirem que hi ha alguna cosa, que hi ha algú, a l'altra banda, que encara batega, que encara existeix."

(Montserrat Roig. Diga'm que m'estimes encara que sigui mentida)

Mirall trencat

“Al cap de dues o tres setmanes, un matí, la Teresa se n’anà de casa bastant d’hora. El seu marit feia un parell de dies que tenia un refredat molt fort. Li digué que havia d’anar a veure la modista i que no agafaria el cotxe perquè tenia ganes de caminar, de prendre l’aire: havia passat dos dies tancada, voltada de microbis i d’olor d’eucaliptus. ¿Es podia posar l’agulla? Volia que la modista quedés bocabadada. Aquell fermall, com deia el senyor Begur, era per fer quedar bé qualsevol home. “La gent que em miri, no pensarà ¡quina senyora! Sinó ¡Quin senyor!!” Ell a dins del llit, rigué sense gaires ganes. La Teresa era una perla. L’havia coneguda veient-la passar de bracet d’una amiga, des de la terrassa del Liceu. La mare de la Teresa tenia una parada de peix a la Boqueria. Ell li ho havia explicat de seguida, un dia que anava sola i que ell, després de seguir-la una estona, li havia preguntat si podia acompanyar-la. S’anaven veient i aquell hivern la mare de la Teresa morí. Encara no feien un més que l’havien enterrada, el senyor Nicolau preguntà a la Teresa si es volia casar amb ell: Tot el que podia oferir-li era la seva fortuna, sabia de sobres que era vell i que cap noia no se’n podia enamorar. La Teresa li contestà que s’ho pensaria. Tenia un gran problema: un fill d’onze mesos, una relliscada com una casa. El pare es deia Miquel Masdéu, era casat i es guanyava la vida, entre altres coses, encenent i apagant fanals; però feia caure d’esquena. Així que el senyor Nicolau li demanà per casar-s’hi, la Teresa amagà la criatura a casa d’una tia i al cap d’uns quants dies digué que sí. “I la parada de peix, ¡a tomar vent!”

(Mercè Rodoreda. Mirall trencat)

Penseu:

Tipus de text (instructiu, narratiu, argumentatiu, descriptiu)

Veu narrativa (narració en primera o en tercera persona, moments de discurs directe)

Temps narratiu

Tipologia del personatge de la Teresa a través del que s'explica en el fragment.

Planificació, redacció i revisió de textos

Per escriure un text es fa, moltes vegades inconscientment, una sèrie de passos abans d’arribar al text final. Els textos no s’escriuen a raig, sense pensar, sinó que cal una preparació prèvia i una bona revisió final. Us penjo una guia a tenir en compte a l’hora de redactar. Sobretot: pensar abans d'escriure!!

El primer pas: LA PLANIFICACIÓ

Imagina que has d’escriure un text per algú. Planteja’t aquestes qüestions:

Abans de començar:

- Què vull aconseguir amb aquest text?
- Com ho vull expressar?
- A qui va dirigit?
- Quant espai m’ha d’ocupar?

Una vegada hagis respost aquestes preguntes hauràs de pensar què vols explicar. Una bona manera per agafar idees, per elaborar un text, és fer una pluja d’idees.

- La pluja d’idees (brainstorming) és una manera de deixar anar la imaginació i anar anotant tot el que et vingui al cap referent al tema que has de tractar. També pots buscar informació en llibres, enciclopèdies, diaris, revistes, internet, etc.

- Selecció i ordenació de les idees: ara cal que de totes les idees anteriors triïs aquelles que et semblin millor i les ordenis tal com vols que vagin sortint en el text.

Després d’aquests passos previs ja ha arribat el moment de la redacció.

El segon pas: LA REDACCIÓ

Quan redactem hem de pensar en el destinatari del text, hem d’utilitzar el registre de la llengua adequat i hem d’intentar que les idees es presentin de forma clara i ordenada, separades en frases i paràgrafs. També hem de tenir en compte la presentació del text, és a dir, bona lletra, respectar els marges o bé utilitzar el format adequat al tipus de text.

Finalitzada la redacció ens podria semblar que ja hem acabat la feina. Però no. Els textos sempre han de passar una última fase molt important: la revisió.

El tercer pas: LA REVISIÓ

Aquesta fase és fonamental i sovint la passem per alt, i és llavors quan els textos no acaben de tenir el resultat que voldríem perquè hem comès errades. Per això cal que en acabar de redactar un text dediquem uns minuts a tornar-lo a llegir, si pot ser en veu alta, i ens fem aquestes preguntes:

- S’entén el que vull explicar?
- El text està ben presentat?
- Les idees estan ben ordenades?
- El text està ben lligat?
- Hi ha errors gramaticals?

Quan t’hagis fet totes aquestes preguntes potser hauràs vist que hi ha algunes coses del text que podries modificar per millorar-lo. Aleshores es tracta de tornar enrere, a la fase de redacció o bé a la de planificació. Recorda que l’elaboració de textos fa que haguem d’anar endavant i endarrere contínuament.

Enllaços

Us deixo dos enllaços:

- Un d'exercicis d'ortografia (nivell molt baix). Aquest.

- I un programa d'exercicis de lèxic. Aquest.

El temps de les cireres

Le temps des cerises és una famosa cançó francesa que fa al·lusió als esdeveniments de la Comuna de París. Us deixo un enllaç per poder escoltar-la.

Aquí.