Mirall trencat

“Al cap de dues o tres setmanes, un matí, la Teresa se n’anà de casa bastant d’hora. El seu marit feia un parell de dies que tenia un refredat molt fort. Li digué que havia d’anar a veure la modista i que no agafaria el cotxe perquè tenia ganes de caminar, de prendre l’aire: havia passat dos dies tancada, voltada de microbis i d’olor d’eucaliptus. ¿Es podia posar l’agulla? Volia que la modista quedés bocabadada. Aquell fermall, com deia el senyor Begur, era per fer quedar bé qualsevol home. “La gent que em miri, no pensarà ¡quina senyora! Sinó ¡Quin senyor!!” Ell a dins del llit, rigué sense gaires ganes. La Teresa era una perla. L’havia coneguda veient-la passar de bracet d’una amiga, des de la terrassa del Liceu. La mare de la Teresa tenia una parada de peix a la Boqueria. Ell li ho havia explicat de seguida, un dia que anava sola i que ell, després de seguir-la una estona, li havia preguntat si podia acompanyar-la. S’anaven veient i aquell hivern la mare de la Teresa morí. Encara no feien un més que l’havien enterrada, el senyor Nicolau preguntà a la Teresa si es volia casar amb ell: Tot el que podia oferir-li era la seva fortuna, sabia de sobres que era vell i que cap noia no se’n podia enamorar. La Teresa li contestà que s’ho pensaria. Tenia un gran problema: un fill d’onze mesos, una relliscada com una casa. El pare es deia Miquel Masdéu, era casat i es guanyava la vida, entre altres coses, encenent i apagant fanals; però feia caure d’esquena. Així que el senyor Nicolau li demanà per casar-s’hi, la Teresa amagà la criatura a casa d’una tia i al cap d’uns quants dies digué que sí. “I la parada de peix, ¡a tomar vent!”

(Mercè Rodoreda. Mirall trencat)

Penseu:

Tipus de text (instructiu, narratiu, argumentatiu, descriptiu)

Veu narrativa (narració en primera o en tercera persona, moments de discurs directe)

Temps narratiu

Tipologia del personatge de la Teresa a través del que s'explica en el fragment.